Saltar a continguts

Solsonès Obert al Món

Navegació

Menú principal

Reflexions

Imatge de complement
Cap a la civilització de la sobrietat
Pere Casaldàliga, bisbe emèrit de Sao Fèlix d'Araguaia

SOM, sou, és bo que siguem i que sigueu. Primerament, sempre, la pròpia identitat, viscuda d’una manera adulta, corresponsable, oberta, sigui tant de casa nostra com de tot el món. ....pertànyer a la raça humana. I el sentiment casolà de viure la pròpia identitat, del propi poble, la pròpia llengua. I això ho viurem d’una manera digna si ho transformem en solidaritat, una solidaritat que va i ve: som solidaris, rebem solidaritat.Aquí a la prelatura de Sao Fèlix d’Araguaia, hem tingut una experiència interessant, hem rebut molta solidaritat, n’hem donat també, concretament a l’Amèrica Central, als pobles indígenes, al poble negre... una solidaritat que ha de ser política, també, perquè no es quedi en almoina.

Imatge de complement
Ampliar imatge
La globalització de la injustícia
Arcadi Oliveres, professor d'Economia Aplicada a la Universitat Autònoma de Barcelona i president de Justícia i Pau

No hi ha dubte de que vivim en un món globalitzat, i és evident que l’economia no s’escapa pas d’aquest procés sinó que més aviat el genera. L’increment constant del comerç internacional, les anades i vingudes de les companyies transnacionals, els fluxos financers, els moviments migratoris, les xarxes de transport, les connexions comunicatives
etc., han transformat la Terra sencera en el camp natural de l’actuació dels grans agents econòmics.

Imatge de complement
Els drets de la infància
Carme Àngel, professora de Psicologia de l'Educació a la Universitat Autònoma de Barcelona i membre del SOM

Els orígens del reconeixement dels drets de la infància es remunten al 1919,quan Englantine Jebb, nascuda a la Gran Bretanya el 1876, funda l’associació “ Save the Children Fund”, amb l’objectiu de reunir fons econòmics per ajudar infants de diferents països. Era mestra i assistent social i ja durant la Primera Guerra Mundial es preocupava molt per la situació dels infants dels països afectats per la guerra. Gràcies als seus contactes amb la Creu Roja Internacional, el 1920 es crea a Ginebra la “ Union Internationale de Secours aux enfants “, la UISE, que busca la solidaritat entre les nacions per portar ajuda als nens necessitats.

L’any 1979 és declarat Any Internacional de la Infància i aquest mateix any es crea un grup de treball dins la comissió de Drets Humans que redacta un nou projecte sobre els drets de l‘any 1959. Les ONG tenen un paper important en la discussió.

Imatge de complement
Ampliar imatge
Què entenem per comerç just?
Esther Vivas, membre de la Xarxa de Consum Solidari

La consolidació de les organitzacions de comerç just a Catalunya ha fet aflorar, en els darrers anys, una sèrie de debats sobre què entenem per comerç just i quines estratègies cal seguir de cara al futur. El discurs únic del comerç just centrat en la producció en origen i en la necessitat d’augmentar les vendes, com a via per ajudar als més pobres, s’ha posat en qüestió.

Pel que fa a la certificació dels productes de comerç just, considerem que respon, tan sols, a una lògica comercial i d’augment de les vendes. El segell FLO Internacional, que des de fa uns quants anys funciona a l’Estat espanyol, acaba substituint la tenda de comerç just com a garant de la producció en origen i, en conseqüència, a partir de la certificació qualsevol supermercat o gran superfície queda legitimada per vendre un producte de comerç just.

 

 

Imatge de complement
La Pau gran i les Paus petites
Jaume Botey, professor d'Història a la UAB i Pilar Massana, treballadora social i membre de la Plataforma Aturem la Guerra

Les paus grans:

A vegades el SOM ens ha cridat aquí a Solsona per parlar d’alguna de les PAUs Grans que més ens sobtaven en un món tan escandalosament ple de guerres. Per exemple, en relació a l’Iraq. Tot just en vam haver tornat, vam venir a parlar del perill de la invasió i de les mentides amb què es pretenia justificar-la. En aquell moment alguns ens deien exagerats. Tothom ha vist que els fets han estat pitjors del que es preveia, fins i tot en el pitjor dels pronòstics. Parlar de l’Iraq era parlar del petroli com una de les causes més importants de les Grans Guerres d’avui, centrant la conversa en l’Orient Mitjà i Afganistan. En definitiva, era parlar de la guerra dels poderosos contra els dèbils. Perquè la major part dels recursos imprescindibles per poder viure com vivim està en els països pobres: hidrocarburs, minerals com l’urani o el coltan, espècies vegetals per nous medicaments, etc.

Les paus petites:

Massa sovint diem una cosa i en fem una altra, podem fer grandiloqüents discursos sobre la participació
i fer callar el que demana la paraula, o discursos sobre la pau en el món, sense pensar en la pau a dintre de casa. Passa que és més fàcil arreglar el món que arreglar casa teva.

 

Imatge de complement
La cooperació feina d'artesania: sort que som, sort del SOM
Francesc de Dalmases, president d'IGMAN-Acció Solidària i director d'ONGC

Mentre a Barcelona es reuneixen els savis de la cooperació i defineixen la qualitat de la cooperació, mentre descobreixen el valor de l’educació per al desenvolupament, mentre imaginen estratègies per a la necessària transformació social, mentre s’escarrassen per aconseguir una implicació majoritària de la societat en els processos de canvi… Mentre tot això passa, el SOM fa deu anys. Deu anys fent possible una cooperació de qualitat, una cooperació que és sensibilització, una cooperació que aplega i motiva tota una comarca, una cooperació que parla de l’altre món possible des del Solsonès. .

Aquest web forma part de: Portal d'Entitats de Solsona