al contingut a la navegació Informació de contacte

El Centre d’Estudis Lacetans reprèn les excavacions arqueològiques durant aquest estiu

Foto 1. Pati de la vil·la fortificada de la Codina durant les excavacions del 2021. CEL
Foto 1. Pati de la vil·la fortificada de la Codina durant les excavacions del 2021. CEL

DIMECRES 28 JULIOL 2021

El Centre d'estudis Lacetans reprèn les excavacions arqueològiques durant la campanya de l’any 2021. L’any anterior es van realitzar prospeccions arqueològiques a la comarca del Solsonès i es van realitzar petites intervencions a la Codina (Pinell de Solsonès) i al Castellvell (Olius), tasques que es van desenvolupar amb un nombre reduït d’estudiants i arqueòlegs del CEL amb motiu de la situació de pandèmia que vivia el país. Aquestes campanyes s’inclouen dins el projecte de recerca les "Estratègies d'ocupació del territori del Solsonès i Bages (Lacetània) durant la protohistòria i l'antiguitat" que forma part dels projectes quadriennals per als anys 2018-2021 de recerca en matèria d'arqueologia i paleontologia finançats pel Departament de Cultura i l'Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural. Les campanyes d'enguany es realitzen entre el 18 i el 31 de juliol al sector medieval de la Codina, i entre el 22 d’agost i el 10 de setembre, moment en el que s’excavaran els jaciments d’Anseresa i del Castellvell a Olius i el de Sant Miquel de Sorba a Montmajor. En aquestes tasques hi participaran estudiants del grau d'Arqueologia i d'Història de diferents universitats.

Foto 1. Pati de la vil·la fortificada de la Codina durant les excavacions del 2021. CEL

Durant aquesta primera setmana d’excavacions arqueològiques a la vil·la fortificada d’època medieval de la Codina, que és ocupada entre els segles X-XI fins el segle XIV, s’ha continuat intervenint en el sector del pati de la vil·la on s’han excavat enderrocs i una sèrie de nivells arqueològics que han ajudat a definir dos moments d’ús de les estructures d’aquest sector. Aquest pati en un primer moment estaria dividit en tres edificacions que després són cobertes per una capa de terra que seria el que hauria transformat l’espai en un pati ampli. En una d’aquestes estructures situades al mur sud, que és part de la muralla, s’hi ha localitzat una gran porta tapiada, cosa que ha fet plantejar l’existència de diferents fases constructives relacionades amb l’organització del jaciment. La intenció en el què queda de campanya és poder acabar de definir aquesta nova porta del poblat i veure com els tres àmbits que han aparegut es relacionen amb el carrer del poblat.

En el poblat ibèric d'Anseresa es continuaran excavant els recintes d'hàbitat documentats durant la campanya del 2019 i s’anirà obrint en extensió el jaciment per tal de posar al descobert les estructures d’hàbitat que s’adossen al mur de tancament documentades als anys vint del segle passat. També es realitzarà un sondeig en un punt central del poblat per tal de cercar possibles estructures ibèriques. Durant les darreres campanyes es va excavar un recinte inèdit no documentat per les excavacions antigues de Serra i Vilaró que ha permès conèixer que l’hàbitat d’aquest poblat es va desenvolupar en un curt període de temps que va des del segle V aC fins a principis el segle IV aC. Aquest poblat ibèric que es troba al costat del riu Cardener correspon al típic poblat en erola, pràcticament idèntic al poblat ibèric del Castellvell, si bé de menors dimensions. Presenta un mur de tanca perimetral com a sistema defensiu, amb una bateria de recintes que se li adossen dels quals en destaca un molt més gran i amb una organització interna més complexa.

Foto 2. Obertura i excavació de la bateria de recintes del poblat ibèric d’Anseresa. CEL

Al Castellvell els treballs arqueològics se centraran en la fase iberoromana i el mur de tanca del jaciment. De la fase iberoromana, segles II-I aC, en les darreres campanyes s’ha identificat el que sembla ser un important conjunt constructiu la caracterització del qual és molt incipient i esdevé una de les novetats més importants del jaciment. Es tracta d’un  gran edifici de planta quadrangular format per una anella de recintes petits perimetrals i un possible espai obert al mig, a on apunta el límit d’una estructura de forma el·lipsoidal, excavada a la roca i revestida amb un parament de pedres, que podria ser una cisterna d’uns 20 m de llargada. Pel que fa a l’excavació del mur de tanca ibèric i preibèric permetrà establir les dimensions del poblat d’aquests moments, però abans s’excavaran els nivells medievals del segle X-XII, que corresponen a la vileta que es bastí sobre les estructures antigues.

Foto 3. Vista de la part del poblat del Castellvell consolidada l’any 2019 i del recinte central d’època iberoromana, segles II-I aC. CEL

Al jaciment de Sant Miquel de Sorba l’actuació d'aquest any es centrarà a la part central del cim del turó on es continuarà excavant part de la cisterna més antiga del poblat que s’amortitza a finals del segle V aC. D'aquesta cisterna s'han excavat dos terços de la seva extensió, i en la present campanya es continuarà excavant els nivells arqueològics de la part que manca per excavar, on s’han documentat tres sitges d’època romanorepublicana que afecten els nivells arqueològics antics. Durant la campanya del 2019 es va obrir en extensió una part del jaciment per tal d’unir el cim del turó amb una terrassa inferior on es té constància de l’existència d’estructures antigues. Durant aquesta obertura es van documentar sitges inèdites i una estructura molt irregular no excavades per Serra i Vilaró que s’excavaran en la present campanya per tal de comprovar la seva cronologia.

En motiu de la festa major de Solsona es realitzaran visites als jaciments arqueològics del Castellvell i d’Anseresa, serà un bon moment per conèixer la tasca dels arqueòlegs i tot allò referent a la protohistòria i l’antiguitat en aquesta part de la Catalunya central.

Foto 4. Part de la cisterna ibèrica de Sant Miquel de Sorba excavada durant la campanya del 2019. CEL

Galeria d'imatges