al contingut a la navegació Informació de contacte

Destinació dels fons recaptats en el darrer concert solidari

DIJOUS 16 ABRIL 2020

En el concert solidari 2019, Carles Darder, representant de Stop Mare Mortum va llegir un parlament i també ens va fer un article, sobre on aniran destinats els diners del concert:

ARTICLE
Les organitzacions no governamentals que estan fent salvament marítim al Mediterrani, i
donant suport a les persones migrants en països de trànsit, son els únics altaveus que ens
mostren la realitat del que està passant més enllà de les nostres fronteres. No només salven
vides, ens ho fan veure. Els nostres governs, enfeinats en sí mateixos, deliberadament
obvien aquesta realitat incòmode i poc popular, que no els alimenta electoralment. La
desinformació és la seva arma, una arma que aquests voluntaris anul·len cada cop que
posen en escac i mat les seves polítiques. Blanc sobre negre, sense demagògia.

Mentrestant, en terra ferma, altres organitzacions ens dediquem a carreres de fons utilitzant
els tractats, les lleis i els acords amb els quals es regeixen les nostres polítiques. No cal
inventar res, només cal buscar el camí que existeix i ser tenaç, insistent i constant.
L’any passat, com a conseqüència d’una demanda presentada per Stop Mare Mortum contra
l’Estat espanyol, el Tribunal Suprem el va condemnar al compliment dels compromisos en
les decisions europees de setembre de 2015, que l’obligaven a acollir gairebé 20.000
persones des de Grècia i Itàlia, tot i que el termini hagués finalitzat. Espanya només n’havia
acollit al voltant de 1.300 procedents d’aquell compromís. I encara és així.
Després d’aquesta condemna, a principis d’any l’Advocat de l’Estat ha recusat al Tribunal
Suprem que declari la impossibilitat d’executar la sentència que el condemna ja que
argumenta que no sap d’on pot treure les persones que són objecte de reubicació.
Davant aquest recurs n’hem presentat un altre al Tribunal Constitucional pel delicte de
“Tutela judicial efectiva”, la qual cosa vol dir que el Suprem ens deixa desemparats davant
una sentència que ell mateix obliga a complir. Sabem que a Grècia i Itàlia, i fins i tot al Marroc,
hi ha gent susceptible d’entrar en el programa de reubicació i reassentament.

Aquest programa, concebut com a temporal a l’any 2016, volem que sigui un mecanisme
permanent. Els països d’entrada d’aquests migrants no els accepten perquè la resta de
països del tractat no compleixen amb els protocols de solidaritat. Una prova clara que això
és així, és que l’Open Arms ha pogut desembarcar quan hi ha hagut països disposats a
acollir a qui ha estat dues setmanes vivint al vaixell. Al cadàver polític d’en Salvini se li
acabarien els arguments si hi hagués una política europea conjunta sobre migracions.
L’article 38 de la Llei d’asil preveu que els nostres ambaixadors puguin promoure el trasllat
dels sol·licitants d’asil a Espanya per fer possible la presentació de la sol·licitud d’asil.
Aquesta sol·licitud no es pot fer sinó en territori nacional i no en l’ambaixada del nostre país
al lloc on el sol·licitant es troba, ja que, la reforma de la llei d’estrangeria feta l’any 2009 pel
PP així ho indica.

Fa dos anys, un sirià va demanar asil a Grècia mitjançant l’article 38. L’audiència nacional
ens va donar la raó del cas i fa dos mesos va obligar a l’ambaixador al trasllat d’aquesta
persona fins el nostre país. L’advocat de l’estat, va presentar un recurs al Suprem,
argumentant que obrir aquesta porta posaria en risc la seguretat de la nostra frontera i que
podria ser un torpedeig (dixit) a la línia de flotació de la llei de migració. Aquesta afirmació
ens porta a deduir que anem pel bon camí per aconseguir la creació de Vies legals i segures.
Tenim oberts actualment 14 litigis estratègics entre Grècia i el Marroc. Seguim pensant,
tossudament alçats, que la legislació protegeix a aquestes persones, però que les polítiques
dels països no ho fan. Pensem que, guanyant aquests litigis, forçarem per la via judicial el
que no podem guanyar políticament per manca de voluntat en trobar aquestes vies legals i
segures.

També hem començat a investigar el desmantellament del salvament marítim a la nostra
frontera sud, per propers litigis estratègics i també les vulneracions de drets humans com les
devolucions en calent a les tanques de Ceuta i Melilla. Aquestes línies judicials no s’han
pogut obrir per manca de fons.

Com s’aconsegueixen aquestes vies legals i segures?
Atenent les sol·licituds de protecció en ambaixades i consolats en països d’origen o trànsit,
expedint visats humanitaris en països d’origen o trànsit, facilitant i agilitzant la reagrupació
familiar de persones desplaçades, establint corredors humanitaris i també executant
veritables programes de reassentament i de reubicació.

L’any 2017, a instàncies de la nostra plataforma, el Parlament de Catalunya va aprovar una
resolució (797/XI), en suport a la creació de vies legals i segures.
El passat mes de febrer, un dia abans que es votés el pla 2019-2020, la nostra plataforma
va tornar al Parlament per demanar que s’incloguessin dins aquest pla, les mesures
proposades i que no s’han assolit en aquesta matèria, posant a disposició del Parlament les
ajudes que calguessin.

Aconseguir aquestes vies legals i segures és possible a través de la incidència política i de
la sensibilització d’una massa social inquieta i compromesa. A tal efecte, la nostra comissió
d’Incidència política, segueix demanant al govern del PSOE una reunió per dissenyar
possibles vies de compliment del programa de reubicació, o construir mecanismes
alternatius de protecció cap a les persones que s’han vist afectades per l’incompliment dels
acords i de la sentència. Una carrera de fons.

Fer efectius aquests mecanismes és només una qüestió de voluntat política. L’establiment
d’aquestes vies és competència de l’estat, però els nostres governs autonòmics els toca
donar suport a la seva creació, desenvolupament i implementació així com denunciant les
vulneracions de drets que s’esdevenen al seu territori. L’argument de “nosaltres ja voldríem,
però és l’estat espanyol que...” no ens serveix. El nostre govern autonòmic té competències
sobre tuteles de menors (DEGAIA) i sobre les batudes per perfil ètnic...
Tota aquesta feinada sense fí, la desenvolupem distribuint-nos en comissions específiques
a tal efecte: Jurídic, Incidència política, Mobilitzacions i Sensibilització.
Tota aquesta feinada sense fí, també la desenvolupeu tots els moviments cívics que ens
doneu suport any rere any.

Gràcies de nou, nosaltres també SOM.

PARLAMENT CONCERT 1/9/2019

Les organitzacions no governamentals que estan fent salvament marítim al Mediterrani, i
donant suport a les persones migrants en països de trànsit, son els únics altaveus que ens
mostren la realitat del que està passant més enllà de les nostres fronteres. No només salven
vides, ens ho fan veure. Els nostres governs, enfeinats en sí mateixos, deliberadament
obvien aquesta realitat incòmode i poc popular, que no els alimenta electoralment. La
desinformació és la seva arma, una arma que aquests voluntaris anul·len cada cop que
posen en escac i mat les seves polítiques. Blanc sobre negre, sense demagògia.

Mentrestant, en terra ferma, altres organitzacions ens dediquem a carreres de fons utilitzant
els tractats, les lleis i els acords amb els quals es regeixen les nostres polítiques. No cal
inventar res, només cal buscar el camí que existeix i ser tenaç, insistent i constant.
L’any passat, com a conseqüència d’una demanda presentada per Stop Mare Mortum contra
l’Estat espanyol, el Tribunal Suprem el va condemnar al compliment dels compromisos que
havia adquirit, els quals l’obligaven a acollir gairebé 20.000 persones des de Grècia i Itàlia,
tot i que el termini hagués finalitzat. Espanya només n’havia acollit al voltant de 1.300
procedents d’aquell compromís.

A dia d’avui, estem encara recurs rere recurs, una carrera de fons per esgotar tots els
mecanismes fins arribar a l’execució de la sentència. Hi SOM.
El programa de reubicació, concebut com a temporal a l’any 2016, volem que sigui un
mecanisme permanent. Els països d’entrada d’aquests migrants no els accepten perquè la
resta de països del tractat no compleixen amb els protocols de solidaritat. Una prova clara
que això és així, és que l’Open Arms ha pogut desembarcar quan hi ha hagut països
disposats a acollir a qui ha estat dues setmanes vivint al vaixell. Al cadàver polític d’en Salvini
se li acabarien els arguments si hi hagués una política europea conjunta sobre migracions.
Fa dos anys, un sirià va demanar asil a Grècia mitjançant l’article 38 de la nostra llei d’asil
que l’empara. L’audiència nacional ens va donar la raó del cas i fa dos mesos va obligar a
l’ambaixador al trasllat d’aquesta persona fins el nostre país. L’advocat de l’estat, va
presentar un recurs, dient que obrir aquesta podria ser un torpedeig (dixit) a la línia de flotació
de la llei de migració. Aquesta afirmació ens porta a deduir que anem pel bon camí per
aconseguir la creació de Vies legals i segures.

Tenim oberts actualment 14 litigis estratègics entre Grècia i el Marroc. Seguim pensant,
tossudament alçats, que la legislació protegeix a aquestes persones, però que les polítiques
dels països no ho fan. Pensem que, guanyant aquests litigis, forçarem per la via judicial el
que no podem guanyar políticament per manca de voluntat en trobar aquestes vies legals i
segures.

També hem començat a investigar el desmantellament del salvament marítim a la nostra
frontera sud, per propers litigis estratègics i també les vulneracions de drets humans com les
devolucions en calent a les tanques de Ceuta i Melilla. Aquestes línies judicials no s’han
pogut obrir per manca de fons.

Fer efectius mecanismes per crear vies legals i segures que impedeixin el drama de les morts
al nostre mar, és només una qüestió de voluntat política. L’establiment d’aquestes vies és
competència de l’estat, però els nostres governs autonòmics els toca donar suport a la seva
creació, desenvolupament i implementació així com denunciant les vulneracions de drets
que s’esdevenen al seu territori. L’argument de “nosaltres ja voldríem, però és l’estat
espanyol que...” no ens serveix. El nostre govern autonòmic té competències sobre tuteles
de menors (DEGAIA) i sobre les batudes per perfil ètnic...

Tota aquesta feinada sense fí, la desenvolupem distribuint-nos en comissions específiques
a tal efecte: Jurídic, Incidència política, Mobilitzacions i Sensibilització.
Tota aquesta feinada sense fí, també la desenvolupeu tots els moviments cívics que ens
doneu suport any rere any.


Gràcies de nou, nosaltres també SOM.

Document Actions